¿Por qué sigue siendo tan vigente esta frase?
Pues desgraciadamente por qué la iglesia no se actualiza o al menos esta es mi sensación, permanecen estancados en la versión 0.1 o anterior.
Seguíamos con el proyecto de Refugi. Crear una agrupación/ asociación en que fuera de lo más fácil poner en contacto estudiantes de Psicología con gente necesidad de atención y apoyo emocional (salud mental).
Hasta aquí todo claro y sencillo.
Para desarrollar nuestra tarea necesitábamos un espacio. No podíamos hacer las sesiones en bares, en la calle, o en lugares públicos. Cuando se trabajan con las intimidades de las personas es vital disponer de una sala recogida.
Entonces se nos ocurrió que la mejor manera era colaborar con la Iglesia. En un centro de culto viene gente con múltiples necesidades, y ya el mismo lugar acompaña a la intimidad y al reconfort.
Era la mejor opción. Así pues me decidí a escribir un email explicándole nuestro proyecto al coordinador de las parroquias de mi pueblo.
No recibí respuesta alguna, así que bien decidido me fui a hablarles de Refugi en persona.
El primer encuentro fue genial. No estaba el coordinador principal y su asistente me respondió a todo con una cara de lo más sonriente. Parecían verdaderamente entusiasmados con la idea.
A la siguiente semana, todo se difuminó.
¿Cómo había podido todo torcerse tanto?
Nunca sabré la verdad, aunque puedo sacar mis propias hipótesis.
Este es el email de resumen que envié a mis compañeros después de la reunión:
"Avui m'he reunit al matí amb el mossèn de les Parròquies de ...... per tal de comentar-l'hi el projecte i aconseguir una sala/ espai per les sessions.
La seva resposta ha estat negativa.
Us faig un breu resum, ja que podem extreure'n cosetes.
- Segons ell, el treball que fem nosaltres (contenció/ suport/ acompanyament emocional; procés terapèutic; procés de creixement personal) és quelcom que ja fan ells d'alguna forma.
- La gent no demana serveis d'atenció psicològica. Això pot ser per varies raons:
· La gent que va a l'esglèsia no busca psicòlegs, sinó que busca atenció espiritual religiosa.
· La gent no coneix que existeixen aquests serveis (perquè realment no existeixen més enllà de Psicòlegs sense fronteres...).
· No tenen una bona imatge dels psicòlegs (prejudicis populars sobre anar al psicòleg: "Estàs boig"...).
· ....
- No ens volen deixar un espai perquè tenen por que altres associacions decideixen demanar-li també sales i favors.
- Tenen tots els espais coberts amb un gran número d'activitats.
- Només feia que insistir en que anèssim a parlar amb l'Ajuntament perquè s'encarreguessin ells (que ens vinculèssim amb el món civil no el religiós).
- Ells ja estan a Cáritas que ja cobreixen totes les necessitats.
L'únic element positiu que he pogut arribar a extreure, es que podem deixar (quan tinguem un local), un contacte per si en alguna ocasió disposen de gent amb necessitat d'atenció psicològica urgent.
A part d'això no crec que el recurs de les esglèsies sigui útil (si tots els mossens tenen una visió semblant)."
No hay comentarios:
Publicar un comentario